top of page
santjordi.png
SANTATECLA_GIRALT_004.jpg

[en/ fr/ es/ bellow]

​

​

[cat]

 

Hi havia una vegada el poble de Montblanc, on regnava la calma i la serenitat, fins al dia en què l’ombra d’un feroç drac va començar a planejar sobre els habitants. La bèstia devorava tot el que trobava al seu abast.


Els boscos, abans espessos, i els camps fèrtils i abundants ara cremaven sota les flames del drac. No va quedar ni una sola flor, ni un sol animal, ni un gra de blat. Aterrits però conscients que havien d’intentar calmar la bèstia, els habitants del poble van decidir donar-li cada dia una persona per menjar. Per prendre aquesta terrible decisió de la manera més justa, la víctima seria escollida per sorteig.


El dia del sorteig, l’atzar va designar la filla del rei. La jove princesa, intel·ligent i amable, era molt estimada per tothom. Alguns valents es van oferir a ocupar el seu lloc, però el rei, afligit, va decidir que el destí havia parlat i que ella havia de marxar com qualsevol altre vilatà. Així, la jove va deixar el castell per anar cap a la bèstia, mentre tot el poble plorava la seva marxa. Quan estava a punt d’arribar a la cova del monstre, Sant Jordi va aparèixer muntat en un cavall blanc.


La princesa el va advertir del perill, però el cavaller li va respondre que venia de molt lluny per alliberar els vilatans d’aquesta terrible bèstia. Així va començar un combat llarg i intens, fins que el cavaller va matar el drac amb un cop de llança. De la sang del monstre escampada per terra, en va néixer un bell roser de flors vermelles. Sant Jordi va tallar una rosa i la va oferir a la princesa, que, un cop alliberada, va poder retrobar la tranquil·litat del seu poble al costat dels seus.

​

[en]

​

Once upon a time in the village of Montblanc, peace and serenity reigned, until the day when the shadow of a fierce dragon began to loom over its inhabitants. The beast devoured everything it found within its reach.

​

The forests, once thick, and the fertile, abundant fields now burned under the dragon’s flames. Not a single flower, not an animal, not a grain of wheat was left. Terrified yet aware that they had to try to calm the beast, the villagers decided to offer it one person every day to eat. To make this terrible decision in the fairest way possible, the victim would be chosen by lot.

​

On the day of the drawing, fate chose the king’s daughter. The young princess, intelligent and kind, was deeply loved by everyone. Some brave souls offered to take her place, but the king, heartbroken, decided that destiny had spoken and that she had to go like any other villager. Thus, the young girl left the castle to face the beast, while the entire village wept at her departure. Just as she was about to reach the monster’s cave, Saint George appeared riding a white horse.

​

The princess warned him of the danger, but the knight replied that he had come from afar to free the villagers from this terrible beast. And so began a long and fierce battle, until the knight slew the dragon with a blow of his lance. From the blood of the monster spilled upon the ground, a beautiful rosebush of red flowers was born. Saint George cut a rose and offered it to the princess, who, once freed, was able to restore peace to her village alongside her people.

​

[fr]

​

Il était une fois le village de Montblanc, où régnaient le calme et la sérénité, jusqu’au jour où l’ombre d’un féroce dragon commença à planer sur les habitants. La bête dévorait tout ce qu’elle trouvait à sa portée.

​

Les forêts, autrefois épaisses, et les champs fertiles et abondants brûlaient désormais sous les flammes du dragon. Il ne resta ni une seule fleur, ni un seul animal, ni un grain de blé. Terrifiés mais conscients qu’ils devaient tenter d’apaiser la bête, les habitants décidèrent de lui offrir chaque jour une personne à dévorer. Pour prendre cette terrible décision de la manière la plus juste, la victime serait choisie par tirage au sort.

​

Le jour du tirage, le sort désigna la fille du roi. La jeune princesse, intelligente et aimable, était très aimée de tous. Certains braves se proposèrent de prendre sa place, mais le roi, accablé, décida que le destin avait parlé et qu’elle devait partir comme n’importe quel autre villageois. Ainsi, la jeune fille quitta le château pour se diriger vers la bête, tandis que tout le village pleurait son départ. Lorsqu’elle allait atteindre la caverne du monstre, saint Georges apparut, monté sur un cheval blanc.

​

La princesse l’avertit du danger, mais le chevalier répondit qu’il venait de très loin pour délivrer les habitants de cette terrible bête. Alors commença un combat long et intense, jusqu’à ce que le chevalier tue le dragon d’un coup de lance. Du sang du monstre répandu sur la terre naquit un magnifique rosier aux fleurs rouges. Saint Georges en coupa une rose et l’offrit à la princesse qui, une fois libérée, put retrouver la tranquillité de son village auprès des siens.

​

[es]

​

Érase una vez el pueblo de Montblanc, donde reinaban la calma y la serenidad, hasta el día en que la sombra de un feroz dragón empezó a acechar a sus habitantes. La bestia devoraba todo lo que encontraba a su alcance.

​

Los bosques, antes frondosos, y los campos fértiles y abundantes ardían ahora bajo las llamas del dragón. No quedó ni una sola flor, ni un solo animal, ni un grano de trigo. Aterrados pero conscientes de que debían intentar calmar a la bestia, los habitantes del pueblo decidieron darle cada día una persona para que se la comiera. Para tomar esa terrible decisión de la manera más justa, la víctima sería elegida por sorteo.

​

El día del sorteo, el azar señaló a la hija del rey. La joven princesa, inteligente y bondadosa, era muy querida por todos. Algunos valientes se ofrecieron a ocupar su lugar, pero el rey, afligido, decidió que el destino había hablado y que ella debía marchar como cualquier otro aldeano. Así, la joven salió del castillo para dirigirse hacia la bestia, mientras todo el pueblo lloraba su partida. Cuando estaba a punto de llegar a la cueva del monstruo, apareció San Jorge montado en un caballo blanco.

​

La princesa le advirtió del peligro, pero el caballero le respondió que venía de muy lejos para liberar a los aldeanos de aquella terrible bestia. Entonces comenzó un combate largo e intenso, hasta que el caballero mató al dragón con un golpe de lanza. De la sangre del monstruo derramada en la tierra nació un hermoso rosal de flores rojas. San Jorge cortó una rosa y se la ofreció a la princesa, que, una vez liberada, pudo devolver la tranquilidad a su pueblo junto a los suyos.

giralt.contact@gmail.com       Tél : 06 29 93 49 69

Photographe autrice, portraits, documentaires, reportages, culinaire

  • Facebook Basic Black
  • Black Instagram Icon

© 2020 par Ophélie Giralt. 

bottom of page