La filla de l'aire és una immersió íntima, un viatge incert a través de la infància. Portada per vents contraris, vaig créixer enmig d'una tempesta: un padrastre neuròtic, llaços trencats, una fugida precipitada cap a un pare que era gairebé un desconegut.

 

Toco aquests records a través d'imatges on allò tangible dóna pas al simbòlic. Somnis i pors es barregen, com un cel canviant i oscil·lant. Aquestes imatges, teixides a partir de fragments, són el mirall del meu inconscient: detalls fugaços, ombres que s'estenen, suren i de vegades xoquen com el vent contra una finestra tancada.

 

La jove que era ballava a la vora del buit, lleugera però mai lliure. Avui, respiro sobre aquestes cendres per reavivar una llum. La Filla de l'Aire és aquest xiuxiueig, una recerca silenciosa, un poema dedicat a l'impuls vital que em va portar més enllà de la tempesta.