Sagnir
Vaig arribar per primera vegada a les Illes Fèroe el juny del 2021. Quan els meus peus van trepitjar per primera vegada la terra verda i exuberant d'aquestes terres situades entre Islàndia i Noruega, els cims de les muntanyes estaven mig envoltats d'una boira espessa i la pluja queia constantment. Immediatament vaig sentir l'atmosfera mística d'aquest país.
Cada roca amb una forma única suggereix el Huldufólk, el poble amagat, girant entre els aiguats. Els camins sinuosos t'abracen, els raigs de llum tenen un aire diví. Al voltant dels penya-segats vertiginosos, es troben innombrables criatures marines, testimonis ombrívols sens dubte a causa de la força de les marees i les tempestes. Em va sorprendre l'omnipresència dels contes, estretament lligats a la natura a la qual va ser sotmès aquest poble aïllat al llarg dels segles. Va ser en una botiga de segona mà a Runavík, a l'illa d'Eysturoy, que vaig conèixer l'Anna Maria Olsen. La seva cara, esquitxada de grans, envoltava uns ulls color oceànic, contrastant amb el negre abismal dels seus cabells.
Curiós, com molts dels habitants d'aquest arxipèlag de 18 illes, vam venir a parlar de la meva idea per a un projecte de fotografia de cocreació amb nens sobre mites i llegendes locals, i del meu desig d'apreciar l'impacte d'aquestes històries en els nens feroesos. Per sort, ella era mestra en una escola primària del poble veí de Toftir. Espontàniament i molt ràpidament, em van portar a anar a l'escola cada dimarts per a la lectura de contes amb una classe de CM2 durant un any. Al llarg d'aquest any, els nens van poder descobrir i redescobrir les històries de les seves illes. Amb poques representacions visuals existents, van imaginar, dibuixar i encarnar aquests personatges d'històries antigues.
Després vam crear disfresses amb una màquina de cosir per a cadascun dels estudiants, que van posar als llocs precisos d'aquestes llegendes, immortalitzades amb una càmera 4x5. Tot i que es basen en fets o creences reals o imaginàries, els mites i les llegendes propaguen valors, transcendeixen les pors i sublimen les esperances d'un poble. Sovint estan marcats per l'experiència d'un territori, però amb el pas dels segles, el relat ha perdut importància dins de la societat.
La fille de l'air
La filla de l'aire és una immersió íntima, un viatge incert a través de la infància. Portada per vents contraris, vaig créixer enmig d'una tempesta: un padrastre neuròtic, llaços trencats, una fugida precipitada cap a un pare que era gairebé un desconegut.
Toco aquests records a través d'imatges on allò tangible dóna pas al simbòlic. Somnis i pors es barregen, com un cel canviant i oscil·lant. Aquestes imatges, teixides a partir de fragments, són el mirall del meu inconscient: detalls fugaços, ombres que s'estenen, suren i de vegades xoquen com el vent contra una finestra tancada.
La jove que era ballava a la vora del buit, lleugera però mai lliure. Avui, respiro sobre aquestes cendres per reavivar una llum. La Filla de l'Aire és aquest xiuxiueig, una recerca silenciosa, un poema dedicat a l'impuls vital que em va portar més enllà de la tempesta.
La dame verte
Nascuda a partir de relats orals del segle XIV i escrita el 1981 per Jean Le Mauve, la Dama Verda encara ronda pels paisatges de la Picardia on vaig créixer. Encarna la natura en tota la seva força i vulnerabilitat, recompensant o castigant segons la justícia de les accions.
En aquesta obra, ella torna a la vida. Volia seguir-la en les seves metamorfosis —naixement, florida, desaparició— com un ressò del cicle de les estacions i del nostre fràgil vincle amb els vius. Entre la llegenda i la realitat, les seves ombres continuen lliscant per la terra que em va veure néixer.
