[en/ fr/ es/ bellow]
​
​
[cat]
Una de les llegendes més conegudes explica que un jove pastor, Joan, que portava les seves ovelles per les valls del Montsant, va trobar una fada plorant prop d’un rierol. ​ Ella s’havia enamorat d’un humà i ja no podia tornar amb les seves germanes.
Commogut per la seva tristesa, el pastor li va oferir una flor silvestre per consolar-la.
La fada, agraïda, li va fer una promesa: mentre ell respectés la muntanya i no tallés més arbres dels necessaris, les terres del Montsant serien sempre fèrtils i generoses per a ell i la seva família. Es diu que gràcies a aquest pacte, la vall del Montsant sempre ha tingut terres riques i aigua pura. Però un dia, uns forasters van arribar per explotar els recursos de la muntanya sense respectar el seu equilibri. Aleshores, les fades van desaparèixer, deixant pas a una natura més salvatge i indomable. Alguns vells de la regió diuen encara que, en un matí boirós, si escoltes bé prop dels penya-segats, pots sentir els cants llunyans de les fades amagades del Montsant…
​
[en]
​
One of the best-known legends tells of a young shepherd, Joan, who was guiding his sheep through the valleys of Montsant when he found a fairy weeping beside a stream. She had fallen in love with a human and could no longer return to her sisters.
​
Moved by her sorrow, the shepherd offered her a wildflower to comfort her.
​
Grateful, the fairy made him a promise: as long as he respected the mountain and did not cut more trees than necessary, the lands of Montsant would always remain fertile and generous for him and his family. It is said that thanks to this pact, the valley of Montsant has always had rich soil and pure water. But one day, strangers arrived to exploit the mountain’s resources without respecting its balance. Then, the fairies vanished, giving way to a wilder, untamable nature. Some of the region’s elders still say that, on a misty morning, if you listen carefully near the cliffs, you can hear the distant songs of the hidden fairies of Montsant…
​
[fr]
​
L’une des légendes les plus connues raconte qu’un jeune berger, Joan, qui menait ses brebis dans les vallées du Montsant, trouva une fée en pleurs près d’un ruisseau. Elle était tombée amoureuse d’un humain et ne pouvait plus rejoindre ses sœurs.
​
Ému par sa tristesse, le berger lui offrit une fleur sauvage pour la consoler.
​
La fée, reconnaissante, lui fit une promesse : tant qu’il respecterait la montagne et ne couperait pas plus d’arbres que nécessaire, les terres du Montsant resteraient toujours fertiles et généreuses pour lui et sa famille. On dit que, grâce à ce pacte, la vallée du Montsant a toujours eu des terres riches et une eau pure. Mais un jour, des étrangers arrivèrent pour exploiter les ressources de la montagne sans respecter son équilibre. Alors, les fées disparurent, laissant place à une nature plus sauvage et indomptable. Certains anciens de la région racontent encore que, par un matin brumeux, si l’on tend bien l’oreille près des falaises, on peut entendre les chants lointains des fées cachées du Montsant…
​
[es]
​
Una de las leyendas más conocidas cuenta que un joven pastor, Joan, que llevaba a sus ovejas por los valles del Montsant, encontró a un hada llorando junto a un arroyo. Ella se había enamorado de un humano y ya no podía volver con sus hermanas.
​
Conmovido por su tristeza, el pastor le ofreció una flor silvestre para consolarla.
​
El hada, agradecida, le hizo una promesa: mientras él respetara la montaña y no cortara más árboles de los necesarios, las tierras del Montsant serían siempre fértiles y generosas para él y su familia. Se dice que, gracias a este pacto, el valle del Montsant siempre ha tenido tierras ricas y agua pura. Pero un día, unos forasteros llegaron para explotar los recursos de la montaña sin respetar su equilibrio. Entonces, las hadas desaparecieron, dejando paso a una naturaleza más salvaje e indomable. Algunos ancianos de la región aún dicen que, en una mañana brumosa, si escuchas bien cerca de los acantilados, puedes oír los cantos lejanos de las hadas escondidas del Montsant…