top of page
elcavallertemerari.png
SANTATECLA_GIRALT_008.jpg

[en/ fr/ es/ bellow]

​

​

[cat]

 

Una freda i ventosa nit d’hivern, un cavaller tarragoni, embolcallat de dalt a baix amb una capa llarga i un barret, caminava ben decidit per fora de les muralles de Tarragona. Descregut i sense por, s’encaminava a complir una aposta feta una setmana abans. Entre amics i no tan amics, i amb alguna copa de més, el cavaller havia apostat que seria capas d’anar al cementiri la nit dels difunts a visitar les ànimes. I aque-Ila era realment una nit ideal per a fer-ho, fosca com la gola d’un llop, sense la claror de la lluna, i a l’hora bruixa. L’aposta con-sistia a tocar amb les seves pròpies mans els barrots de ferro de la porta vermella de la necropolis tarragonina.

 

El cavaller va arribar sense entrebancs al cementiri i va tocar la freda reixa. Cofoi d’haver guanyat l’aposta, va fer mitja volta per tornar a la ciutat. De sobte, va sentir l’atracció d’una força desconeguda que l’estirava cap a dins del cementiri, i l’em-penyia a fer companyia a les ànimes que hi descansaven. Fou tal l’esglai que va patir el temerari cavaller, que la sang se li va gla-çar, les cames li van fer figa i caigué ferit de mort, alli mateix, a la porta de ferro enreixada i vermella del cementiri de Tarragona.

 

I tot perquè resulta que la capa se li havia enganxat a la reixa.

​

[en]

​

One cold and windy winter night, a knight from Tarragona, wrapped from head to toe in a long cloak and a hat, walked resolutely outside the city walls of Tarragona. Skeptical and fearless, he was on his way to fulfill a bet made a week earlier. Among friends and not-so-friends, and with a few too many drinks, the knight had wagered that he would go to the cemetery on All Souls’ Night to visit the spirits. And that night was truly perfect for it: dark as a wolf’s throat, without the light of the moon, and right at the witching hour. The bet consisted of touching with his own hands the iron bars of the red gate of the necropolis of Tarragona.

​

The knight reached the cemetery without difficulty and touched the cold bars. Proud of having won the bet, he turned to head back to the city. Suddenly, he felt the pull of an unknown force drawing him inside the cemetery, pushing him to keep company with the souls resting there. Such was the fright that struck the daring knight that his blood froze, his legs gave way, and he collapsed, fatally stricken, right there at the barred red gate of the Tarragona cemetery.

​

And all because his cloak had gotten caught in the iron gate.

​

[fr]

​

Une froide et venteuse nuit d’hiver, un chevalier tarragonais, enveloppé de la tête aux pieds d’une longue cape et d’un chapeau, marchait résolument hors des murailles de Tarragone. Incrédule et sans peur, il s’avançait pour accomplir un pari fait une semaine auparavant. Parmi des amis et des moins amis, et avec quelques verres de trop, le chevalier avait parié qu’il serait capable d’aller au cimetière la nuit des défunts pour visiter les âmes. Et c’était bien une nuit idéale pour cela : sombre comme la gueule d’un loup, sans l’éclat de la lune, et à l’heure des sorcières. Le pari consistait à toucher de ses propres mains les barreaux de fer de la porte rouge de la nécropole tarragonaise.

​

Le chevalier arriva sans encombre au cimetière et toucha la grille glaciale. Fier d’avoir gagné son pari, il fit demi-tour pour revenir à la ville. Soudain, il ressentit l’attraction d’une force inconnue qui l’attirait à l’intérieur du cimetière et le poussait à tenir compagnie aux âmes qui y reposaient. Tel fut l’effroi qui saisit le chevalier téméraire que son sang se glaça, ses jambes fléchirent, et il s’effondra, mortellement frappé, là même, devant la porte de fer rouge du cimetière de Tarragone.

​

Et tout cela parce que sa cape s’était accrochée à la grille.

​

[es]

​

Una fría y ventosa noche de invierno, un caballero tarraconense, envuelto de arriba abajo con una capa larga y un sombrero, caminaba con paso decidido fuera de las murallas de Tarragona. Incrédulo y sin miedo, se dirigía a cumplir una apuesta hecha una semana antes. Entre amigos y no tan amigos, y con alguna copa de más, el caballero había apostado que sería capaz de ir al cementerio la noche de difuntos a visitar a las ánimas. Y aquella era realmente una noche ideal para hacerlo: oscura como la garganta de un lobo, sin la luz de la luna, y a la hora bruja. La apuesta consistía en tocar con sus propias manos los barrotes de hierro de la puerta roja de la necrópolis tarraconense.

​

El caballero llegó sin problemas al cementerio y tocó la fría verja. Ufano de haber ganado la apuesta, dio media vuelta para regresar a la ciudad. De repente, sintió la atracción de una fuerza desconocida que lo arrastraba hacia dentro del cementerio y lo empujaba a hacer compañía a las almas que allí descansaban. Tal fue el espanto que sufrió el temerario caballero, que la sangre se le heló, las piernas le fallaron y cayó herido de muerte, allí mismo, en la puerta enrejada y roja del cementerio de Tarragona.

​

Y todo porque su capa se había enganchado en la verja.

giralt.contact@gmail.com       Tél : 06 29 93 49 69

Photographe autrice, portraits, documentaires, reportages, culinaire

  • Facebook Basic Black
  • Black Instagram Icon

© 2020 par Ophélie Giralt. 

bottom of page